Avui parlem de la subtitulació I


Sembla ser que no tothom, es posa d’acord de com ha de ser la subtitulació en els mitjans de comunicació. Es parla de dos tipus de subtitulació, el resumit o simplificat i el literal.


Dins del col·lectiu de persones sordes hi ha molta diversitat, cal que primer, tinguem els principis bàsics clars per a no discriminar a ningú.


Ara, us explicaré una experiència personal que he tingut alguna vegada quan he llogat una pel·lícula. Si bé, en el vídeo s’hi especifica que disposa de subtitulació per a persones sordes, m’he trobat amb la sorpresa de que al mirar la pel·lícula, els subtítols no es corresponen amb els diàlegs.


Bàsicament això ho he notat en les pel·lícules espanyoles. Per què? Doncs perquè els sords que estem acostumats a mirar el llavis dels qui parlen per llegir-los, ens adonem que el text subtitulat no és el mateix que el que es diu i, llavors és quan un queda amb un pam de nas.

Com veureu aquest bloc parla de les persones que hem quedat sordes desprès d’haver aprés a parlar (sords postlocutius), per tant la nostra comunicació és oral i dominem bé la lectura i l’escriptura.


Perquè la nostra comprensió sigui el màxim de bona, tenim la necessitat de que la subtitulació també sigui el més literal possible.

Som conscients de que fer subtitulació de converses en directe o en tertúlies on hi intervinguin un grup d’interlocutors pot resultar dificultós o fins i tot pot ser-ho si entre ells hi algú que parli molt ràpidament.


A les persones sordes que normalment es comuniquen amb la llengua de signes (LS) i no tenen una lectoescriptura prou fluida, els hi va millor una subtitulació resumida o simplificada, o bé interpretació en llengua de signes. Ara bé, en tots els casos cal incloure les connotacions sonores significatives.


Per tant, les dues maneres de subtitulació son necessàries i s’ha de fer tot el possible per trobar solucions que no descriminin a ningú.


Quan parlem de persones sordes s’ha de tenir en compte tota la diversitat. S’ha d’aconseguir que la societat en general conegui que ser sord no vol dir a la força ser mut, i que les persones sordes ens comuniquem de diferents maneres segons la nostra educació i problemàtica concreta.


Tots tenim els mateixos drets a l’accessibilitat en la comunicació.