TAN DIFÍCIL ÉS ENTENDRE’NS?


El fet que els sords postlocutius oralistes passem desapercebuts per a la gran majoria de mortals no és cap secret per a nosaltres, els afectats. Som força invisibles per a la societat en general i poques persones les que veritablement són conscients de les nostres necessitats per fer front a les barreres que la comunicació oral implica.


Fa no gaire una companya va enviar una carta a diferents diaris per parlar dels avantatges que suposa el programa Universal Doctor Speaker per a aquells pacients que no es poden comunicar en el mateix idioma que el seu metge.


Ella es queixava que aquestes facilitats comunicatives encara no són a l’abast d’un sord postlocutiu oralista que s’expressi en català o castellà. La carta escrita per María Ángeles Viu va ser publicada el passat 7 de gener a El Periódico i al diari Metro. Malauradament, tant un com l’altre van desvirtuar la carta original, el segon va fer una errada sonada. Per tal que pugueu comparar aquí teniu la carta original i els enllaços per veure les que van publicar els diaris.


I nosaltres?

Llegeixo a la revista de la Generalitat Info Catalunya que a partir d’ara tots els professionals de la medicina pública catalana tenen al seu abast el programa informàtic Universal Dr. Speaker per facilitar la comunicació dels metges amb els estrangers traduint fins a nou idiomes.

Sóc catalana de naixement i parlo indistintament català i castellà, però no em puc comunicar amb els metges perquè no entenc el que em diuen, encara que em parlin en una d’aquestes dues llengües... perquè no sento bé, sóc sorda.
Després d'una llarga lluita s'han aconseguit intèrprets en llengua de signes en alguns hospitals, però per als que utilitzem l'expressió oral és una vergonya que, existint un col·lectiu tan elevat i malgrat haver-ho sol·licitat reiteradament, l'Administració no ens hagi ajudat. ¿Caldrà fer-se estranger per aconseguir-ho?

María Ángeles Viu


Ara fixeu-vos bé i compareu amb les que es van publicar a El Periódico (“¿Y los sordos?) i a Metro (on la titulen “Lengua de signos”)

El Periódico

Metro


Per sort, posteriorment, el dia 12 de gener, el diari ADN va publicar també la carta, aquest cop l’original, sense tergiversar el seu significat. Vull agrair especialment, en nom de la meva companya i meu, que aquest diari difongui, en aquest cas concret, les coses tal com són i no que faci especulacions com d’altres. Si voleu veure la carta, aquí la teniu:

ADN

Marga Bonvehí


Cap comentari: