He pogut constatar que últimament un dels problemes que més afecte al nostre col·lectiu, entre d’altres, és el de l’assistència sanitària.
Moltes persones es queixen del problema que tenim cada cop que hem d’anar al centre de salut, l’hospital o a fer-nos proves complementaries, però el més greu per a nosaltres és quan anem a l’Otorrino (ORL) ─que en principi sembla que tindrien que ser els professionals més sensibilitzats amb la dificultat que tenim les persones sordes. Doncs no, no és així, ni les instal·lacions sanitàries estan preparades, ni el personal mèdic, ni la majoria dels treballadors dels centres estan informats i per tant gens sensibilitzats per a millorar la comunicació dins l’assistència sanitària a les persones amb problemes auditius, tinguin el grau que tinguin.
Ara tremolo, perquè tinc que anar a l’hospital a fer-me unes proves i la veritat no hi vull anar sol, perquè amb produeix ansietat el pensar que no els entendré quan em criden pel nom ni quan em donin les instruccions.
Es fan moltes lleis, però mai s’acaben de realitzar. Personalment amb trobo amb la impotència de no saber qui és el responsable final de la seva aplicació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada