Vídeos subtitulats

No és el primer cop que parlo de la subtitulació dels videos, la televisió, les xerrades... Si voleu passeu per l'apunt sobre el pregó de la Festa Major de Granollers, però avui tinc l'orgull d'explicar-vos que he tingut l'oportunitat de fer-ho amb el meu vídeo promocional que he fet sobre la meva feina.

Així que, el comparteixo amb molt de gust i molt especialment per a tots els companys postlocutius amb els que vaig apendre a seguir endavant escoltant de manera diferent.

Espero que us agradi i animo a tots els bloggers que ho facin!

No em cridis, que sóc sord!

Quina dèria té la gent de parlar a crits a les persones que som sordes. 

Els crits sumats a l'amplificador de l'audiòfon resulten mot estressants i poden arribar a fer un efecte rebot. 

Parlar amb una persona sorda, no vol dir augmentar la veu sinó vocalitzar, parlar a poc a poc mirant-li la cara i procurant que et llegeixi els llavis. 

El sord encara que porti audiòfons té problemes en la comprensió d'algunes paraules, si la conversa queda encallada en una paraula, el més assenyat és fer servir un sinònim i poder continuar.

Com ser sord sense perdre els nervis ni fer-los perdre.

Capitol I

Si ets sord o t'hi has tornat fa poc, recorda que també ens comuniquem mitjançant altres sentits.

Comunicació en grup

Resulta bastant difícil mantenir una comunicació en grup i per això va bé que a l'hora de les presentacions es faci saber. 

Sempre hi haurà parts de la conversa que se t'escaparan per això és bo posar-te al costat d'alguna persona que vocalitzi bé per si vols preguntar-li alguna cosa.

continuarà...

Accessibilitat al teatre Grec

Us deixo l'enllaç a les activitats accessibles del Teatre Grec de Barcelona

http://lameva.barcelona.cat/grec/atencio-persones-amb-discapacitat

A casa fem pa

Dissabte 03 de març aprendrem a fer pa. Més informació www.tallerdepostres.cat

Bon Nadal 2011 i Feliç Any Nou

Bones Festes!!

El meu somni fet realitat!

Ara estic engrescat amb això!

NADAL 2010

Com la majoria de persones que tenen bloc, vaig començar aquest, amb molt d'entusiasme, però com una gran part dels que conec, he quedat blocat d'idees.

Temes per escriure sobre la nostra problemàtica n'hi ha molts, però, un no és gaire vessat a l'escriptura i això fa que no sigui fàcil.

Desprès de molts dies que el bloc està aturat, no vull acabar l'any sense fer-hi un apunt, per tant, us desitjo a tots els que hi heu entrat una bon  

Nadal i un millor anys 2011

Subtilització de vídeos a TV3

Avui he llegit una bona noticia per a les persones sordes.

La TV3 ha posat al servei 3alacata més de 1.000 vídeos subtitulats.

Llei 27/2007, de 23 d'octubre

Com moltes vegades he dit, hi ha molta confusió quant es parla de les persones sordes.
El dia 24 d’octubre de 2007 va sortir publicada al BOE la Llei 27/2007, del 23 d’octubre.

LEY 27/2007, de 23 de octubre, por la que se reconocen las lenguas de signos españolas y se regulan los medios de apoyo a la comunicación oral de las personas sordas, con discapacidad auditiva y sordociegas.

Sembla ser, que aquesta llei només es tingui que aplicar el TÍTOL I que parla de:

Aprendizaje, conocimiento y uso de las lenguas de signos españolas

En canvi el TÌTOL II que parla de:

Aprendizaje, conocimiento y uso de los medios de apoyo a la comunicación oral.

Està totalment oblidat.

La meva amiga Marga, en el seu bloc a fet un apunt molt interessant,

Subtitulat en català

Temps enrere vaig fer un apunt parlant de la subtitulació dels vídeos que estan a la xarxa.
Aquesta setmana he rebut per correu un vídeo molt divertit subtitulat, però en castellà. Com que el tema no be al cas per aquest bloc no el penjo, però he pensat que seria bo tornar a posar-ne un dels poc que hi han en català. De fet només trobo cançons.
Dons avui per no deixar el bloc adormit en poso un de Geroge Brassens

Disbauxa electoral

Amb aquesta fotografia que us penjo a l’apunt, vull expressar la manipulació de la realitat.

Hi ha persones, que per mantenir el poder son capaces de tot. Ho he estat vivint aquests últims dies.

Des de que era petit sempre he sentit a dir que feta la llei feta la trampa. Tot això que us explico, ve perquè he viscut un procés electoral en una associació i em sento estafat.

Continua...

Els sords postlocutius estem marginats a Granollers

Ja s’han acabat les vacances. Una altra vegada comencem de nou. A veure que ens porta aquesta nova temporada.

Primer de tot, tinc que dir que aquest any no ha estat possible la transcripció de text dels actes de la Festa Major , s’havia demanat que es subtitulés el pregó i la proclamació de la colla guanyadora com a cloenda de la festa.

Es veu que tot va ser un problema de pressupost (això és el que varen dir-me), en canvi, sí que va haver-hi un intèrpret del llenguatge de signes. Una vegada més els sords de la ciutat que no som signistes ens hem quedat amb un pam de nas.

Quant estava fent les gestions per poder fer la transcripció de text, varem preguntar-me a quantes persones podria beneficiar aquesta despesa, vaig contestar que el 90% de les persones sordes ens comuniquem amb la paraula i necessitem de la subtitulació en als actes, pel•lícules, teatre, etc... (tot i que hi ha altres mitjans tècnics que ens poden ajudar crec que la subtitulació és el que pot beneficiar a més persones). Varen voler una xifra i com que l’any passat entre sords signistes i els seus familiars vaig contar unes 10 persones, no vaig voler arriscar-me a donar una xifra en concret sense comptar amb estadístiques i vaig dir, mira nosaltres som 15 socis d’ACAPPS (Associació Catalana per la Promoció de les Persones Sordes que te la seva seu a Barcelona ) però hi ha molta més gent que no està adherida enlloc.

Sembla ser, que les festes depenen del Departament de Cultura, els tindré que anar a veure per informar-los una miqueta de la problemàtica de les persones sordes, ja que han demostrat molt poca sensibilitat en el tema. Se’ls va parlar de la possibilitat de fer la transcripció de text, però els va semblar que posant una persona fent signes, la comunicació ja era accessible a les persones sordes, visible sí que ho és, però accessible a tothom, no.

Potser és el que volen, que tothom vegi que fan coses pels sords.
Crec que manca molta informació sobre aquest tema.

Quina és la llengua natural de les persones sordes?

Acabo de llegir un article on parla de les persones sordes i de la dificultat que tenen en la comunicació.

En aquest article es parla que la llengua natural de les persones sordes és la llengua de signes, també diu que els sords tenen la seva pròpia comunitat, la comunitat sorda.

Haig de dir que sóc una persona sorda des de fa quinze anys i la meva llegua natural és la llengua catalana parlada, no em calen els signes per poder-me comunicar: amb l’ajuda dels audiòfons i la lectura dels llavis, juntament amb altres ajudes tècniques, no tinc cap tipus de problemes per comunicar-me, això sí, necessito de la subtitulació en obres de teatre, cinema, televisió, conferències ...

El divendres passat vaig conèixer uns joves que eren sords de naixement i que es comunicaven perfectament, parlant uns en català i d’altres en castellà, vaig quedar molt sorprès de la facilitat que tenen en la lectura dels llavis. Algun d’ells portaven un implant coclear. El que més va sorprendre’m és com vocalitzen, ho fan molt bé. Haig de dir, que a les persones que ens hem quedat sordes de grans ens és més difícil aprendre a comunicar-nos, que a ells, que ho son de naixement.

D’això de la comunitat sorda també en tinc els meus dubtes . Aquests joves que vaig conèixer el divendres passat i que ara tenen entre 18 i 30 anys estan totalment integrats a la societat de les persones oients i no els cal una comunitat diferent. És cert que les persones amb diferents deficiències ens cal agrupar-nos en associacions per defensar els interessos comuns, però això de fer una comunitat paral•lela trobo que és marginar-se un mateix.

II JORNADA ACCESSIBILITAT UNIVERSAL

II JORNADA ACCESSIBILITAT UNIVERSAL

El dijous 18 de juny de 2009
A la Universitat de Vic es faran les II jornades d’accessibilitat universal: Disseny d’entorns, serveis i institucions per a tothom.

La jornada comptarà amb les següents mesures d’accessibilitat:

• Subtitulació en pantalla
• Llengües de signes
• Servei d’acompanyament

Més informació a www.uvic.cat

QUI ESTÀ SORD?

No sé si es fa expressament o no, però en els mitjans de comunicació encara hi ha molta confusió amb això dels sords.

Acabo de llegir una notícia al diari digital Crònica referent a un portal Webvisual, subvencionat pel Departament de Governació i Administracions Públiques amb 36.000 euros; és un portal d'informació d'actualitat amb notícies diàries dirigit al col•lectiu de persones sordes.
Aquest portal va dirigit només per a les persones sordes que es comuniquen amb el llenguatge de signes, no per a totes les persones sordes.
Per tant, no hi ha dret a la discriminació a la que estem sotmeses les persones sordes quan no es fa referència a les diferents maneres de comunicar-se contemplades a la Llei 27/2007 del 23 d’octubre on es reconeix que les persones sordes es comuniquen de dues maneres, amb el llenguatge de signes i amb la paraula.
Podeu llegir la llei clicant aquí.

SUBTITULACIÓ A TV3

Servei de subtitulació i audiodescripció

La TV3 és el canal de TV que té més programes amb subtitulació i audiodescripció. Esperem que no s’acomodin i arribin al 100% de tota la programació.
Si premeu l’enllaç podreu veure més informació.

Malaltia de Ménière

La malaltia de Ménière (Morbus Ménière) es caracteritza per atacs que comporten diferents símptomes:
• Vertígens
• Marejos
• Grau variables de pèrdua auditiva
• Acúfens
• Distorsió del so
Normalment es presenten tots els símptomes. En canvi un o més símptomes poden aparèixer sols al principi, per exemple, els marejos i vertígens que poden ser predominants. Més endavant, al desenvolupar-se la malaltia, la pèrdua auditiva i el acúfens, moltes vegades son els predominants.
La causa de la malaltia de Mèniére segueix sense conèixer exactament, però afecta al laberint membranós en l’oïda intern, on el nervi i la cèl•lules sensorials transmeten els impulsos del so al cervell.
El grau de la malaltia varia a cada persona. En casos severs, la persona afectada pot patir un canvi total que afecta tant a la vida personal, con la professional. Altres poden portar una vida normal, sense masses molèsties.

Les persones que pateixes aquesta malaltia i tenen una pèrdua auditiva normalment poden portar audiòfons, que els permet fer una vida més integrada.

Altres fonts d’informació

Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
73. malaltia de Ménière
Malaltia de Ménière. Malaltia que afecta el laberint membranós produïda per hidropesia endolimfàtica, que es caracteritza per crisis de vertigen, sordesa i acúfens. [...]

1. hidropesia endolimfàtica
Embassament de serositat al laberint membranós, que causa la malaltia de Mèniére.

2. sordesa fluctuant
Sordesa de percepció que es manifesta amb períodes d’agreujament i remissió, produïda generalment per una hidropesia endolimfàtica,

De Viquipèdia

El Vertigen de Ménière és un trastorn de l’orella per acumulació excessiva de líquid, que afecta l’equilibri i l’audició, i que es caracteritza per vertígens esporàdics i pèrdua d’audició d’una o de les dues orelles

No cal sentir-hi per contemplar la natura.

Fa dies que no escric rés al bloc, per tant us insereixo aquesta fotografia per gaudir del paisatge.
Al fons tenim el Montseny, on s'hi pot veure el Turó de l'Home amb neu de primavera. Anys enrere anava a dalt, quan encara es podia pujar amb el cotxe, escoltava el silenci contemplant el Vallès Oriental des de la muntanya.
Ara no puc escoltar el silenci perquè ja hi visc dins d'aquest silenci, per tant avui contemplo la muntanya des de la vall.

Yesterday subtitulat

Alguna cosa es troba al You Tube

Granollers i l'accessibilitat

Granollers es posa a treballar per l'eliminació de les barreres d'accessibilitat. A traves del espai Sírius ha creat una comissió de treball per l'accessibilitat. Mireu aquest enllaç

Resposta de la Generalitat de Catalunya

Veieu la resposta que he rebut de la Generalitat de Catalunya a la pregunta de què és fa per l'aplicació de llei 27/2007 del 23 d'octubre

Benvolgut senyor,

En relació a la vostra consulta, referent a l’aplicació de la Llei 27/2007, us informem que l’entrada en vigor de la llei està descrita a la disposició final cinquena , que es remet al calendari fixat a les disposicions finals de la Llei 51/2003. Per exemple, per als serveis de titularitat pública s’estableix un termini d’entre 5 a 7 anys si el servei és nou, i d’entre 12 i 14 anys si no ho és, comptats des del 2 de desembre 2003. Tot i que el marge per a realitzar aquests ajustaments és ampli, des de les administracions s’està treballant per avançar-lo en la mesura que sigui possible.

En aquest sentit, les administracions cada vegada són més conscients de les necessitats de les persones oralistes. Alguns exemples d’avenç els trobem als transports, amb la incorporació de mitjans visuals d’identificació de la parada, a les campanyes informatives públiques, que adopten mitjans de suport a la comunicació oral, i amb la subtitulació de determinats actes públics, si bé no tots. Tanmateix, recomanem que quan és vulgui assistir a algun acte públic, s’avisi amb temps suficient, a l’organisme organitzador de l’acte perquè pugui disposar dels mitjans necessaris, si és que no ho ha previst, de supressió de qualsevol tipus de barrera.

Aprofitem l’avinentesa per informar-vos que des de la Generalitat actualment s’està treballant en el nou Codi d’accessibilitat de Catalunya, que recollirà i complementarà les previsions de la Llei 27/2007 en matèria de comunicació.

Rebeu una cordial salutació,

Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat
i Supressió de Barreres Arquitectòniques
Departament d’Acció Social i Ciutadania

Hi ha una dita que diu: qui no plora no mama. És hora que els ciutadans ens posem les piles. Estem molt mal acostumats, des de que tenim democràcia hem confiat massa en l'acció del polítics i ens hem relaxat en l'acció ciutadana.

La visita al metge

He pogut constatar que últimament un dels problemes que més afecte al nostre col·lectiu, entre d’altres, és el de l’assistència sanitària.

Moltes persones es queixen del problema que tenim cada cop que hem d’anar al centre de salut, l’hospital o a fer-nos proves complementaries, però el més greu per a nosaltres és quan anem a l’Otorrino (ORL) ─que en principi sembla que tindrien que ser els professionals més sensibilitzats amb la dificultat que tenim les persones sordes. Doncs no, no és així, ni les instal·lacions sanitàries estan preparades, ni el personal mèdic, ni la majoria dels treballadors dels centres estan informats i per tant gens sensibilitzats per a millorar la comunicació dins l’assistència sanitària a les persones amb problemes auditius, tinguin el grau que tinguin.

Ara tremolo, perquè tinc que anar a l’hospital a fer-me unes proves i la veritat no hi vull anar sol, perquè amb produeix ansietat el pensar que no els entendré quan em criden pel nom ni quan em donin les instruccions.

Es fan moltes lleis, però mai s’acaben de realitzar. Personalment amb trobo amb la impotència de no saber qui és el responsable final de la seva aplicació

Subtitulació en els vídeos que es pengen a Internet

Un cosa que s’ha de tenir en compte quan es pengen vídeos a Internet

Fins ara, Internet, ha estat un excel·lent mitjà de comunicació per a les persones sordes. Un espai sense gairebé barreres de comunicació. Es podia navegar i visitar blocs, llegir la premsa digital, cercar tot tipus d'informació, enviar correus electrònics en comptes de trucar per telèfon...
Ara també, però la tecnologia cada cop avança més, i actualment permet poder penjar i compartir vídeos en els blocs i en qualsevol web, fins i tot les cadenes de televisió ofereixen la possibilitat de veure programes emesos anteriorment, però que quan mires, en el seu horari habitual han estat subtitulats i al visionar-los des del seu web ja no ho estan.

YouTube ofereix la possibilitat de subtitular els vídeos que els usuaris pengen a la xarxa, però una gran majoria no ho fa.
Estaria molt be, que quant algú pengés un vídeo pensés amb la subtitulació, ja que això permetria arribar a molta més gent i serviria per eliminar una gran part de les barreres de comunicació que tenim les persones amb problemes auditius

Esperem que quan les televisions emetin amb TDT subtitulat, els vídeos que ofereixin als seus portals també ho estiguin o al menys tinguin l’opció de veure’ls subtitulats.

La TDT amplia les possibilitats d‘accés de les persones amb discapacitats sensorials als continguts

Què és la TDT?

Un vídeo amable que ens dóna quatre pinzellades sobre què és la TDT d’una forma ben original. clica el icono (com sempre no està subtitulat)

Conversa amb Dolors Comas d'Argemir

La TDT amplia les possibilitats d‘accés de les persones amb discapacitats sensorials als continguts televisius. Permet reforçar les actuals possibilitats: subtitulació, llengua de signes i audiodescripció. Però també poden néixer noves fórmules, possibilitades per l‘evolució de la tecnologia i dels nous serveis, específicament d‘accessibilitat. Em refereixo a serveis que permetin l‘accés de les persones amb discapacitat no sols als menús de navegació, o a les guies de programes, sinó també a serveis i dades pròpies de la TDT, com ara l‘ús de la síntesi de veu, aplicacions de reconeixement de veu, ergonomia i aplicacions de personalització (per exemple del monitor: mides de lletra, contrast de colors, fons...).

Veure la conversa amb Dolors Comas d‘Argemir. És Consellera del CAC (Consell Audiovisual de Catalunya). publicada al web de cocarmi

Igualtat d’oportunitats en el treball

El que diu que fan, però no sabem que fan.

La Marga ha fet un comentari al post Segueixen els prejudicis cap a la discapacitat auditiva. Crec que es mereix un post per ella. Per tant aquí està.

Em sembla que aquesta entrada és molt adient i podries fer-la arribar al Departament de Treball. Mira el que prediquen:
"Igualtat d'oportunitats en el treball:
La igualtat d'oportunitats és un eix fonamental de les actuacions del Departament de Treball.
La societat ha de permetre el ple desenvolupament de les persones que la integren, que cadascuna tingui l'oportunitat de desenvolupar tot el seu potencial i el seu projecte personal de vida. L'objectiu fonamental de la Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball és adreçar-se als diversos grups socials que en aquests moments no gaudeixen d'igualtat d'oportunitats en les condicions d'accés, presència i permanència en el món laboral per tal d'avançar en la lluita contra qualsevol forma de discriminació, exclusió o preferència que tingui per efecte, anular o alterar la igualtat d'oportunitats o de tracte a la feina.
La missió d’aquesta Direcció General és adreçar-se a diversos grups socials i col•lectius que en aquests moments no gaudeixen d’igualtat en les condicions d’accés, presència, permanència i estabilitat al món laboral".
La Direcció General d'Igualtat d’Oportunitats en el Treball es divideix en dues subdireccions generals, una d'elles "Polítiques laborals per a la diversitat". Aquesta se suposa que porta a terme actuacions per a la inserció laboral dels col•lectius amb més dificultat per accedir al mercat de treball.
Més informació a: http://www.gencat.cat/treball/ambits/genere/politiques/index.html
Marga

Gràcies Marga

Premis Goya XXIII edició. Per primera vegada serà subtitulada

Avui es fa entrega dels XXIII Premis Goya.

Enguany, gràcies a un acord entre l’Academia de les Arts i les Ciències Cinametogràfiques d’Espanya i el Centre Espanyol de Subtitulació i Audiodescripció (CESyA), per primera vegada en la seva història, serà subtitulada per a les persones sordes.

Amb aquesta iniciativa es pretén conscienciar el sector del cinema de la necessitat de fer accessibles els productes audiovisuals per a un públic de més de tres milions de ciutadans que tenen alguna discapacitat sensorial.

Segons el CESyA, aquest acord és “un inici de col•laboració que té com a objectiu traslladar la necessitat que el cinema espanyol sigui accessible per a tots els ciutadans mitjançant la subtitulació i l’audiodescripció”.

La pel•lícula guanyadora dels Goya serà accessible per a les persones amb discapacitat auditiva i per a les persones amb discapacitat visual.

Molt important, aquesta iniciativa, sobretot tenint en compte que Goya també era sord.

Segueixen els prejudicis cap a la discapacitat auditiva.

La pèrdua d’audició es segueix percebent con una afecció que afecta a les persones grans, encara que dades d’arreu del món diuen una altra cosa. Aquesta errònia percepció fa que la discapacitat auditiva sigui difícil de conviu-hi tan socialment i per descomptat laboralment.

L’informe anual de 2008 de l’associació sueca de discapacitats auditius, Hörselskadades Riksförbund, HRF, ens confirma que segueixen havent-hi prejudicis sobre la pèrdua d’audició. El perjudicis persisteixen entre altres coses per els propis discapacitats auditius que prefereixen negar-se a accepta la seva deficiència. Solen actuar simplement com si tinguessin un petit problema per escoltar, ja que només les persones grans tenen una pèrdua de audició vertadera.

Segons l’informe, dos de cada tres suecs amb pèrdua auditiva no s’han visitat mai amb cap professional per buscar ajuda. Quasi la meitat d’aquest grup amb discapacitat pateix de la pèrdua d’audició des de més de deu anys. Molts dels discapacitats auditius eviten parlar-ne obertament del seu problema per por a la reacció que puguin tenir les altres persones.

Problemes en el treball
Les conseqüències de no ser sincer respecte a la pèrdua d’audició que es pateix es fa evident en els llocs de treball. Segons l’informe, dos de cada tres persones no ha parlat obertament del seu problema en el treball. En el sector privat un elevat 70 per cent de persones amb pèrdues auditives ho porten en secret.
Per altra banda, l’informe de l’HRF senyala que les empreses fan molt poc per ajudar en el possible als seus empleats amb discapacitat auditiva. Els problemes d’audició rares vegades tenen un lloc destacat en les avaluacions laborals i les revisions d’audició regularment obligatòries entre els empleats. L’informe entreveu que per crear una major consciència sobre la pèrdua auditiva és necessari que totes les parts s’involucrin, si volem evitar el patiment social que comporta l’afecció.

Font: HRF Årsrapport 2008, www.hrf.se

TAN DIFÍCIL ÉS ENTENDRE’NS?

El fet que els sords postlocutius oralistes passem desapercebuts per a la gran majoria de mortals no és cap secret per a nosaltres, els afectats. Som força invisibles per a la societat en general i poques persones les que veritablement són conscients de les nostres necessitats per fer front a les barreres que la comunicació oral implica.

Fa no gaire una companya va enviar una carta a diferents diaris per parlar dels avantatges que suposa el programa Universal Doctor Speaker per a aquells pacients que no es poden comunicar en el mateix idioma que el seu metge.

Ella es queixava que aquestes facilitats comunicatives encara no són a l’abast d’un sord postlocutiu oralista que s’expressi en català o castellà. La carta escrita per María Ángeles Viu va ser publicada el passat 7 de gener a El Periódico i al diari Metro. Malauradament, tant un com l’altre van desvirtuar la carta original, el segon va fer una errada sonada. Per tal que pugueu comparar aquí teniu la carta original i els enllaços per veure les que van publicar els diaris.

I nosaltres?

Llegeixo a la revista de la Generalitat Info Catalunya que a partir d’ara tots els professionals de la medicina pública catalana tenen al seu abast el programa informàtic Universal Dr. Speaker per facilitar la comunicació dels metges amb els estrangers traduint fins a nou idiomes.

Sóc catalana de naixement i parlo indistintament català i castellà, però no em puc comunicar amb els metges perquè no entenc el que em diuen, encara que em parlin en una d’aquestes dues llengües... perquè no sento bé, sóc sorda.
Després d'una llarga lluita s'han aconseguit intèrprets en llengua de signes en alguns hospitals, però per als que utilitzem l'expressió oral és una vergonya que, existint un col·lectiu tan elevat i malgrat haver-ho sol·licitat reiteradament, l'Administració no ens hagi ajudat. ¿Caldrà fer-se estranger per aconseguir-ho?

María Ángeles Viu

Ara fixeu-vos bé i compareu amb les que es van publicar a El Periódico (“¿Y los sordos?) i a Metro (on la titulen “Lengua de signos”)

El Periódico

Metro

Per sort, posteriorment, el dia 12 de gener, el diari ADN va publicar també la carta, aquest cop l’original, sense tergiversar el seu significat. Vull agrair especialment, en nom de la meva companya i meu, que aquest diari difongui, en aquest cas concret, les coses tal com són i no que faci especulacions com d’altres. Si voleu veure la carta, aquí la teniu:

ADN

Marga Bonvehí

Avui parlem de la subtitulació I

Sembla ser que no tothom, es posa d’acord de com ha de ser la subtitulació en els mitjans de comunicació. Es parla de dos tipus de subtitulació, el resumit o simplificat i el literal.

Dins del col·lectiu de persones sordes hi ha molta diversitat, cal que primer, tinguem els principis bàsics clars per a no discriminar a ningú.

Ara, us explicaré una experiència personal que he tingut alguna vegada quan he llogat una pel·lícula. Si bé, en el vídeo s’hi especifica que disposa de subtitulació per a persones sordes, m’he trobat amb la sorpresa de que al mirar la pel·lícula, els subtítols no es corresponen amb els diàlegs.

Bàsicament això ho he notat en les pel·lícules espanyoles. Per què? Doncs perquè els sords que estem acostumats a mirar el llavis dels qui parlen per llegir-los, ens adonem que el text subtitulat no és el mateix que el que es diu i, llavors és quan un queda amb un pam de nas.

Com veureu aquest bloc parla de les persones que hem quedat sordes desprès d’haver aprés a parlar (sords postlocutius), per tant la nostra comunicació és oral i dominem bé la lectura i l’escriptura.

Perquè la nostra comprensió sigui el màxim de bona, tenim la necessitat de que la subtitulació també sigui el més literal possible.

Som conscients de que fer subtitulació de converses en directe o en tertúlies on hi intervinguin un grup d’interlocutors pot resultar dificultós o fins i tot pot ser-ho si entre ells hi algú que parli molt ràpidament.

A les persones sordes que normalment es comuniquen amb la llengua de signes (LS) i no tenen una lectoescriptura prou fluida, els hi va millor una subtitulació resumida o simplificada, o bé interpretació en llengua de signes. Ara bé, en tots els casos cal incloure les connotacions sonores significatives.

Per tant, les dues maneres de subtitulació son necessàries i s’ha de fer tot el possible per trobar solucions que no descriminin a ningú.

Quan parlem de persones sordes s’ha de tenir en compte tota la diversitat. S’ha d’aconseguir que la societat en general conegui que ser sord no vol dir a la força ser mut, i que les persones sordes ens comuniquem de diferents maneres segons la nostra educació i problemàtica concreta.

Tots tenim els mateixos drets a l’accessibilitat en la comunicació.

Sordesa

La sordesa és la condició de la persona privada del sentit de l'oïda. Aquesta afectació pot ser parcial o total, transitòria o permanent, guarible amb tractament mèdic o no. Les persones amb problemes de sordesa presenten dificultats especials per a percebre i comprendre la informació i per a desenvolupar unes habilitats socials de tipus comunicatiu.

És important remarcar la diferència psíquica i social entre arribar a la sordesa abans de l'adquisició del llenguatge oral o amb posterioritat.

Continua...Viquipèdia

Lectura dels llavis

La Cèlia Alba que és logopeda, i ha donat classes de lectura dels llavis a la Federació ACAPPS, ha tingut la bona idea de fer un bloc “Esta boca es mia” per fer pràctiques de lectura labial a través de la xarxa.

Consta de diferents vídeos amb exercicis on s’hi poden llegir les respostes correctes subtitulades. Està ben estructurat i conté diferents nivells.

De moment, els exercicis estan en castellà, però sembla ser, que més endavant també es faran en català.
Felicitats Cèlia!

Campanades de fi d'any

Segons el Centro Español de Subtitulado y Audiodescripción (CESyA) diverses cadenes de televisió de cobertura nacional han confirmat que la seva emissió de les tradicionals campanades de Cap d’Any estarà subtitulada en directe. En concret, Televisió Espanyola, Antena 3 i La Sexta han respost afirmativament a la petició que el Centro Español de Subtitulado y Audiodescripción (CESyA) i el Real Patronato sobre Discapacidad han fet arribar a totes les cadenes de televisió nacionals i autonòmiques perquè les campanades d’aquest any siguin accessibles i, així, les persones sordes puguin gaudir de la festa de cap d’any amb les seves famílies.

Per tant, TVE, Antena 3 i La Sexta oferiran la primera emissió de l’any 2009 accessible.

Pel que fa a TV3, subtitularà tota la programació anterior i posterior a les campanades, és a dir, els programes dedicats al Cap d’Any : Podis, Polònia collita 2008, D’un any 8 i A un any 9. No obstant, la retransmissió en directe de les Campanades a TV3 no estarà subtitulada.

Bona entrada d'any 2009!

Ajudes auditives

Avui en dia, navegant per Internet, podem trobar molta informació i de qualitat sobre els temes que ens interessen.

Sóc dels que penso, que quan hi ha una informació interessant a la xarxa, cal aprofitar-la, no val la pena repetir-la i posant un enllaç ja n’hi ha prou, d’aquesta manera donem a conèixer la informació i la persona que ha fet el treball.

Buscant informació sobre el tema dels sords postlocutius, he trobat el web d’en Carles Lombart Tinc un/a alumne/a sord/a a l’aula on ens parla detalladament de la tecnologia al servei de l’audició, a més d’altres coses, que crec us poden ser d’utilitat.

Icones per a persones sordes

-->

En el bloc Accessibilitat : progressa adequadament? he trobat dos posts dedicats a les persones amb problemes auditius. Us poso els enllaços.

Anells magnètics

Identificació d’icones per a sords

Barreres de comunicació

Treball de recopilació fet per ACAPPS (Associació catalana per a la promoció de persones sordes) i FESOCA (Federació de persones sordes a Catalunya) de les diferents barreres de comunicació amb les que ens trobem totes les persones sordes. TOTES, amb diferents tipus i graus de pèrdues auditives i amb diferents sistemes de comunicació: les barreres són comunes a totes les persones que tenen alguna dificultat auditiva.

En quant a les seves solucions, que també recopilem en aquest treball, aquestes sí que són diverses, i cal un respecte a aquesta diversitat. Totes les persones sordes tenim el mateix dret a accedir a la informació i a la comunicació, i això no ho podem ignorar.

La solució més universal, que comprendria una major nombre de persones amb sordesa, seria la transcripció escrita de tot el que es comunica oralment, sense ignorar però la Llengua de Signes per a les persones que en fan ús, ni tampoc els sistemes de millora auditiva: bucles magnètics o emissores de FM (Freqüència Modulada).

"La veu dels sords"

Aquest títol no és correcte però, l’he posat per cridar l’atenció. Pels no oïdors, les lletres son com una veu, al llegir-les quasi les sentim, ja que les tenim en el record. De vegades també passa quan llegim els llavis, sembla que sentim el que diuen; coses de la natura!
En aquesta fotografia es poden veure unes plantilles de lletres, que es van fer amb radiografies velles i que varen servir per pintar un mural per una campanya d’art al carrer que va fer l’artista Miquel García amb col•laboració de membres d’ACAPPS a Gràcia, l’any 2006.

Freqüència modulada (FM)

La primera vegada que vaig utilitzar una emissora de freqüència modulada (FM), va ser en una visita guiada al caixa Fòrum de Barcelona. En vaig quedar enamorat, per primera vagada des de feia temps podia escoltar les explicacions del guia correctament. Això és fabulós, deia dins meu. Quina passada !!